Una metgessa a un centre de salut a Sagunt (País Valencià) demana a la policia l'ingrés forçós d'un pacient per “ser homosexual”, i “ser un perill per als infants”. Una dona de Atarfe (Granada) és apallissada per vàries persones, que ja la van agredir abans de l'estiu, pel fet de ser trans. Increpen i agredeixen un grup d'activistes LGTBI, que acaben a l'hospital, a la sortida d'una sala de festes a Salt (Girona). Agredeixen i insulten un noi als carrers de l'Eixample (Barcelona) per la seva orientació sexual, i aprofiten per atracar-lo. Totes elles són notícies de les darreres setmanes, a les quals per desgràcia estem massa acostumats.

Afortunadament, seguim avançant. Avui disposem com mai abans d'eines legals i mecanismes de protecció, però continua el degoteig d'aquestes notícies amb agressions, atacs i amenaces als nostres drets, a la nostra integritat i a les nostres vides. Podríem pensar, esbiaxadament, que totes les lleis aprovades i per les que tant s'ha lluitat resulten inútils, i continuen o fins i tot augmenten les agressions. La realitat, però, és que ara podem denunciar allò que abans no podíem, i cercar la protecció dels nostres drets davant de comportaments que, massa sovint, fins ara quedaven impunes i ni tan sols gosàvem assenyalar.

Les lleis, per tant, són necessàries, però no són suficients. Malauradament, haver aconseguit aprovar la Llei LGTBI i Trans, amb moltíssimes limitacions i carències, no ha fet esborrar la transfòbia – el que és segur és que no ha esborrat cap dona, tot i els planys de les odiadores professionals, que segueixen escampant i pregonant mentides i odi contra les persones trans. Però avui la situació per a moltes persones és millor que fa uns mesos, respecte al seu reconeixement legal i l'exercici dels seus drets fonamentals. El debat públic i l'exposició, especialment de les persones trans, han provocat costos, injustos i indignes, però han servit per mantenir les demandes a l'agenda política, per aconseguir els avenços pels quals tant han lluitat, i visibilitzar una realitat, la de la diversitat sexoafectiva i d'identitats de gènere, cada cop més plenament assumida.

Ni podem ni ens hi volem conformar. Tot avenç en drets i llibertats per part del feminisme i el moviment LGTBI té una resposta virulenta per part del cisheteropatriarcat al que interpel·la i remou. Ho veiem als EUA, i la croada contra les persones trans i tot el col·lectiu LGTBI. Ho veiem a Rússia, Hongria, Polònia o Itàlia, amb la normalització del qüestionament dels nostres drets i els atacs a les nostres vides, sovint amb la passivitat de la comunitat internacional. I a l'estat espanyol, amb la presència de l'extrema dreta i el feixisme a governs i institucions, també dins de determinats partits d'esquerres o grupuscles autodenominats feministes però amb discursos d'odi i posicionaments obertament reaccionaris.

No podem defallir. Tot i que a algunes persones (moltes, massa encara) els hi molesti, existim i no desapareixerem. Cal defensar totes les conquestes assolides, les legals però també les socials, i continuar lluitant per tot allò que resta pendent. Perquè el més important és seguir fent que la societat avanci. No és ja una qüestió de respecte o tolerància, sinó d'assumir d'una vegada la realitat: la diversitat no és una moda, és un fet. La metgessa de Sagunt ha estat acomiadada, i està investigada per un delicte d'odi; els agressors d'Atarfe han estat denunciats; els Mossos han detingut els responsables de l'incident de Salt i de l'Eixample. Visibilitzem-nos, celebrem-nos i, sobretot, fem que els atacs i les agressions LGTBI-fòbiques no quedin impunes. Ni legalment ni, sobretot, socialment.

Coque García

President de la Coordinadora de Polítiques LGTBI