Ha costat arribar fins aquí. La societat catalana és lluny d'estar on volem i pateix repressió en molts àmbits però, malgrat les mancances, l’hem convertida en una societat complexa on cada cop creixen més idees noves i vides diferents. Poc a poc hem anat guanyant nous espais de llibertat, i ens és cada vegada menys difícil trobar el lloc que creiem que ens pertoca. És molt clar en el cas de les persones LGTBI, però ocorre en tots els àmbits: més vides son possibles, la teva i la de cadascú. Catalunya s’ha obert i vol vida arreu.

I malgrat el progrés social, paral·lel al progrés nacional, hi ha consens entre els que hi entenen: les eleccions del 23J al Congrés i Senat espanyols marcaran cap a on van els nostres drets en aquest estat on ens trobem encaixades. El feixisme i, malauradament, el discurs anti-drets d’alguna esquerra, pot fer que el vent de cara que hem tingut a l’hora d’avançar en drets es torni en huracà que ens aboqui a un retrocés. I, altra volta, és molt clar en les cas de les persones LGTBI, però també pot ocórrer en tots els àmbits. Feijóo ha dit que eliminarà, en els primers cent dies en el poder, la llei que em protegeix els drets com a dona trans, però algú dubta que després eliminaran els drets sexuals i reproductius de totes les dones i les mesures contra la violència masclista? I després, perquè no excloure del sistema de salut a persones migrants, desprotegir els espais naturals o eliminar la limitació de grans superfícies i afectar així tot el teixit comercial? Ho hem vist a Itàlia, Estats Units o Polònia, on han arribat al poder: el feixisme, amb la complicitat dels discursos anti-drets, és un projecte total, i tard o d’hora tothom n’acaba patint els efectes.

No us puc negar que, com a dona trans, em fa por aquest escenari que amenaça, directament, la meva identitat. Però la ràbia, la força i la voluntat de resistència son encara més grans. Com les vostres, allà on veieu la injustícia. Totes les persones, siguem com siguem, tenim reflexos de la nostra resistència en altres moments de la història, i ara també resistirem. Catalunya i la societat que hem bastit son avui més diverses i més conscients i, per tant, més fortes. No estem soles, cadascuna en el seu àmbit i totes amb el vot, podem protegir Catalunya, que és com dir els drets i la vida dels qui hi vivim.

Judith Juanhuix

Activista i candidata al Congrés dels Diputats