Les persones LGTBI seguim patint atacs i veient molt de prop l’odi i la discriminació en el nostre dia a dia. Recentment, hem patit pintades a la seu de COGAM, una de les primeres associacions LGTBIQA+ a l’estat espanyol, pintades als seients amb la bandera trans, atacs al mural a Ripollet i a les seus de l’entitat Lambda a València. Però també pallisses a Alacant, agressions al transport públic , o fins i tot brutals assassinats d'activistes LGTBI al Brasil o Letònia, al cor d'Europa.

Ataquen els nostres drets i ens volen invisibles. La diversitat afectiva, sexual i de gènere és una revolució per la societat i fa tremolar els fonaments del sistema cisheteropatriarcal. Qüestiona tot el sistema que ens envolta des de que naixem a nivell social i estructural, per això ens volen callades, espantades i dintre de l’armari.

Amb l’extrema dreta a les institucions i als carrers cada cop més i de la mà dels discursos d’odi, patim la impunitat de tots aquests atacs i molts més que no es denuncien ni es fan públics. Per sort, les violències i discriminacions envers les persones LGTBI és visibilitzen cada cop més i, per tant, veiem com augmenten cada any. A les escoles, a l’espai públic, a les xarxes socials, a les institucions, als llocs de treball, en tots aquells àmbits que conformen la nostra vida.

És molt necessari i urgent, sobretot ara que l’extrema dreta té representació al Parlament de Catalunya, combatre la LGTBIfòbia i els discursos d’odi. Malgrat tots els avenços socials i drets conquerits, aquests poden fer una regressió significativa en la nostres vides. Esquerra Republicana serem un mur contra el feixisme, la misogínia, el racisme, la LGTBIfòbia i el masclisme, a les institucions i al carrer.

Malgrat que ens facin creure que estem bé, cal encara seguir treballant per transformar la societat que ens envolta, en tots els marcs i amb una mirada transversal. Les lleis i reglaments han anat avançant conjuntament amb la societat, gràcies a les entitats i associacions. Tenint en compte d’on venim – des de l'època franquista on es perseguia l’homosexualitat, fins arribar al 2005, quan es va aconseguir l'aprovació del matrimoni igualitari, o que moltes comunitats autònomes tinguin lleis LGTBI i Trans –, és evident que s’ha fet molta feina, tant per part de les entitats com de les administracions, però sobretot una lluita incansable de les persones LGTBI que mai s’han rendit.

En l’actualitat, encara queda molt camí per recórrer. Una de les fites pendents que té l’estat espanyol és la creació́ d’una llei LGTBI a nivell estatal i una llei Trans, tal com reclamen les entitats des de fa anys. Aquells que en el seu dia van agafar la bandera LGTBI per aprovar la llei del matrimoni igualitari, en l’actualitat impedeixen el blindatge i reconeixement dels drets i les polítiques LGTBI en front d’una extrema dreta que ja ha arribat al Congrés dels Diputats.

La interseccionalitat permet reconèixer i fer front les diferents opressions, dominacions o discriminacions. Permet donar resposta a les opressions i discriminacions que podem patir les persones en funció de la nostra situació personal: edat, gènere, ètnia, classe social, discapacitat, orientació sexual i altres. Sovint aquestes característiques interaccionen simultàniament. És primordial i essencial tenir una mirada interseccional en totes les polítiques i accions públiques i individuals. La societat és diversa i s’ha de veure representada i interpel·lada per les polítiques publiques. És l'única via per fer front a les injustícies i desigualtats socials.

Les dones lesbianes, bisexuals i trans patim una doble discriminació en la societat cisheteropatriarcal i les violències i discriminacions que patim son invisibilitzades. Patim també discriminació dintre del col·lectiu i som les que menys denunciem la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Per això, és més necessària que mai la nova llei 19/2020 d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, i el reglament del procediment sancionador que dona compliment a la Llei 11/2014. I també la creació d’una conselleria d’Igualtat i Feminismes, per poder combatre totes les discriminacions i garantir la igualtat real i efectiva. Perquè les polítiques públiques han d’integrar la perspectiva interseccional per combatre d’arrel totes les desigualtat i per avançar cap a una societat més justa i igualitària.

Laura Pi 

Membre de l'executiva de la Coordinadora de Polítiques per a Persones LGTBI