Volem la llei trans ja, sense excuses

Necessitem avançar en el reconeixement i la garantia dels drets trans*, i erradicar la violència transfòbica i els discursos d'odi amb totes les eines a l'abast. Com a societat tenim un deute històric amb les persones trans*, i ja no s'hi valen més excuses. Des d'Esquerra Republicana hi érem, hi som i hi serem.

Volem la llei trans ja, sense excuses
Volem la llei trans ja, sense excuses

Amb l'aprovació de la llei estatal 3/2007, de rectificació registral de la menció relativa al sexe, les persones trans* van veure com s'obria la possibilitat de reconèixer legalment la seva identitat, guanyant una petita parcel·la de llibertat. De manera molt limitada, però, i passant per un procés patologitzant que continuava vulnerant els seus drets. A més d'exigir requisits com informes psiquiàtrics i processos hormonals obligatoris, la llei deixava fora menors i persones migrades. I des d'Esquerra Republicana vam denunciar, des del primer moment, aquestes mancances.

Després d'anys de desatenció i oblit, deu anys després les reivindicacions de la comunitat trans* van tornar a estar al centre de l'agenda política. Malgrat les promeses inicials concretades per escrit en l'acord d'investidura entre PSOE i Podemos, la llei trans va tornar a quedar en un calaix. No només per desinterès, sinó per l'oposició del PSOE sostinguda fins i tot amb un argumentari intern obertament trànsfob. Però tot i així, la perseverança i lluita de les entitats i associacions va forçar que finalment el Ministeri d'Igualtat s'assegués a treballar per elaborar un text legislatiu.

Mesos més tard, però, tot va tornar a quedar bloquejat. El sector trànsfob del govern, encapçalat per la llavors vicepresidenta Carmen Calvo enfrontada amb la ministra Irene Montero, es va acabar imposant. Davant d'això, el març de 2017 des d'Esquerra Republicana vam decidir donar suport a les entitats i tota la feina feta amb el projecte de llei trans, i amb la Plataforma Trans vam portar el text assolit al Congrés dels Diputats, per tal d'empènyer i forçar el govern espanyol, especialment el PSOE, a posicionar-se. Com era previsible, va quedar rebutjat, però això va servir per provocar moviments. Amb l'arribada del passat 28J, el govern espanyol va anunciar l'aprovació d'un avantprojecte de Llei LGTBI que inclouria les demandes dels col·lectius trans*.

La renúncia per part d'aquests col·lectius a disposar d'una llei trans integral i la sortida del govern de Carmen Calvo, però, finalment no va servir de gaire. Han passat deu mesos més, i tot segueix igual. Passa el temps, i les persones trans* han de continuar veient com s'arraconen els seus drets, s'incompleixen les promeses i els compromisos, i es qüestiona la seva existència i la seva dignitat. A les violències estructurals i quotidianes que pateixen, que han patit històricament, cal afegir encara més violència institucional.

Catalunya treballa actualment en l'elaboració d'una llei trans catalana, impulsada pel Govern republicà i la conselleria d'Igualtat i Feminismes de la mà dels col·lectius i entitats trans* del país, que vol garantir, consolidar i ampliar drets que ja recollien protocols i lleis com la 11/2014. El País Valencià també disposa d'una llei trans des de 2017. Però sense les eines i capacitats d'un estat propi, hem de continuar exigint i lluitant allà on calgui per la dignitat i la plena igualtat de les persones trans*, pel reconeixement de l'autodeterminació de la identitat de gènere sense condicionants mèdics ni patologitzants, i que inclogui la infància i adolescència trans, les persones migrades i les persones no-binàries.

Ho venim reclamant des de fa anys i ja no podem esperar més. Necessitem avançar en el reconeixement i la garantia dels drets trans*, i erradicar la violència transfòbica i els discursos d'odi amb totes les eines a l'abast. Com a societat tenim un deute històric amb les persones trans*, i ja no s'hi valen més excuses. Des d'Esquerra Republicana hi érem, hi som i hi serem.