Opinió

OPINIÓ | Aquell somriure de la Mar

Guardarem amb nosaltres, les fotos, els projectes, els debats i al final, aquell teu somriure, que ens acompanya en el camí que tu ens vas ensenyar. El guardarem amb la gratitud immensa d’haver-te conegut i compartit coses amb tu. I amb la recança que hagis marxat tan inesperadament, sense haver-te pogut agrair prou tot el que ens has regalat

Mar C. Llop
Mar C. Llop

Sempre aquell somriure, de benvinguda i de comiat. Aquell somriure irònic, creador de complicitats, molt sovint acompanyat d’un anunci: hem de parlar d’allò, tinc un projecte, això que dius no ho veig clar. Comptant sempre amb la franquesa, amb la voluntat de contribuir, amb la generositat sense segones intencions. La Mar, sempre amb aquella voluntat de fer coses noves, d’explicar, de construir, de compartir.

La Mar Llop, fotògrafa, activista, conferenciant, artista. Una dona que va fer el viatge cap a ella mateixa, i que quan va arribar, lluny de gaudir-ne en solitari o en el seu petit cercle, va fer causa de la seva vida acompanyar persones en el seu mateix viatge. Ella, amb la seva vida, els seus projectes, les exposicions, les xerrades, a les entitats i a les institucions ens va regalar no només el seu viatge, també el d’altres persones que li van obrir el cor i el trànsit. Va fer descobrir a molta gent el dret de totes les persones a fer el seu propi camí, la necessitat que tothom el faci en companyia, i el deure de les institucions a garantir tots els drets.

La Mar que ens va ajudar a entendre el fet Trans*, la Mar que no ens retreia les nostres ignoràncies, la manca de delicadesa, les inseguretats. La Mar, que per a milers de persones a Catalunya ha estat la persona que els ha obert els ulls a una mirada no binària de la vida, que ha trencat esquemes i fet caure tabús. Una referent tot i que a ella sovint li incomodava sentir-se dir així. Una treballadora del seu destí i una defensora del destí i dels drets de la comunitat Trans*, i de tota la comunitat, perquè el dret de cada persona són els drets de tothom. Captadora d’imatges, que expliquen vides, que estaran amb nosaltres per sempre, en els seus retrats, en les seves publicacions, còmplice de projectes, aliada de les institucions, membre d’honor ja per sempre al Consell Nacional LGBTI+, crítica i sempre constructiva, defensora aferrissada de la infància Trans*... i al final, sempre aquell somriure, el de tancar el debat, el de fer les paus, el del projecte encarrilat.

Guardarem amb nosaltres, les fotos, els projectes, els debats i al final, aquell teu somriure, que ens acompanya en el camí que tu ens vas ensenyar. El guardarem amb la gratitud immensa d’haver-te conegut i compartit coses amb tu. I amb la recança que hagis marxat tan inesperadament, sense haver-te pogut agrair prou tot el que ens has regalat.

 

Mireia Mata i Solsona és secretària d'Igualtats del Departament d'Igualtat i Feminismes