Sovint les persones trans* fem servir hormones per feminitzar els nostres cossos, en el cas de les dones trans, o masculinitzar-los si parlem d'homes trans, això dit d'una manera simple i barroera. Però no tenim hormones per a nosaltres. Hem de recórrer a productes amb components destinats a altres usos que ens permet augmentar el nivell d'estrògens fins arribar al nivell de les dones cis, en el cas de les dones trans, i el mateix amb la testosterona en el cas dels homes trans, i aconseguir canvis físics molt necessaris per a algunes persones a l'hora de fer la seva transició.

Les primeres hormones van aparèixer per tractar la menopausa precoç en les dones cis. Però algunes dones trans van començar a prendre'n també pel seu compte i, veient els bons resultats, la classe mèdica les va començar a receptar a les persones trans que ho demanaven, augmentant la dosi prevista per l'ús original per tal d'aconseguir els efectes desitjats i sense estar contemplat als prospectes. I abans de tot això, què? Res, tocava aguantar-se. Les dones cis, a patir les conseqüències de la pèrdua de la regla, i les dones trans ni es plantejaven l'hormonació.

I ara, de cop, el principi actiu d'aquests productes desapareix. Fa uns mesos, en anar a la farmàcia habitual, em trobo que em diuen que no. Que de les quatre capses que em tocaven pel mes, només me'n podien servir una. Vaig estar trucant a diverses farmàcies, amb la mateixa situació tot i disposar de recepta, i havent d'aguantar en algun cas que em qüestionessin que en demanés (“per què les vols si no tens la menopausa?”). Vaig començar a fer preguntes en el meu entorn, i resulta que totes estàvem igual: les marques comercials d'aquests productes van anar caient d'una en una, en un efecte dominó. De cop, no hi havia hormones amb el principi actiu que fem servir, per a més de 1.500 dones trans, i també dones cis. Desconec que va representar per a elles el trencament d’estocs d’aquest principi actiu, imagino que la mateixa desesperació a l’hora de trobar un substitut de forma immediata.

Des de Trànsit (servei de salut trans* depenent del Servei Català de la Salut) es van posar a buscar alternatives de forma urgent, fent ús d'altres productes sovint incrementant el nombre de pastilles diàries o acompanyades de components innecessaris (i amb el risc d'efectes secundaris no desitjats sobre la salut!), i davant el desbordament, derivant al CAP assignat amb els inconvenients i desorientació que això suposa per a professionals i persones que inicien el procés d'hormonació en el seu trànsit. En paral·lel, des de Trànsit i gràcies a la insistència de la Dra. Rosa Almirall, impulsora d'aquests sistema d'atenció i acompanyament únic al món, amb el suport de la conselleria d'Igualtat i Feminismes i en especial la Mireia Mata, vam poder reunir-nos amb la Carme Bertral, secretària d'Atenció Sanitària i Participació de la Salut i jo mateixa en representació de la Plataforma Trans*forma la Salut, treballant coordinadament per donar resposta a aquesta situació de trencament d'estocs de les marques comercials, amb iniciatives llargament reivindicades com la incorporació de les formules magistrals dels principis actius a la recepta electrònica.

Des d'Esquerra Republicana hem denunciat aquesta situació de desproveïment, i treballem per donar-hi resposta. Amb la nostra eurodiputada Diana Riba ho hem portat fins al Parlament Europeu i la Comissió Europea, reclamant mesures d'abast europeu i la necessitat d'incloure l'ús d'hormonació per a persones trans dins dels prospectes d'aquests productes, i que les estratègies europees tinguin en compte l'existència de les realitats trans. També dins de l'estat espanyol, on el trencament d'estocs són habituals, no només d'hormones sinó en el cas de moltes malalties minoritàries. Per això la companya diputada Pilar Vallugera va requerir sense èxit respostes al govern espanyol i l'Agència Espanyola del Medicament, que fins ara han tirat pilotes fora.

Després de tot això... cal hormonar-se? Doncs depèn. Per algunes persones trans* sí, per altres no. Sobretot quan es comença el trànsit, hi ha necessitat de respostes immediates. Tot s'ha d'aconseguir de la nit al dia. Al final, però, et vas relaxant i t'adones que potser no cal. Que no cal prendre'n moltes, o potser cap. Potser només una mica, potser només de manteniment, un cop aconseguits certs canvis externs.

T'hormones per a una mateixa? O perquè la societat et deixi en pau? La meva amiga Judith Juanhuix, que, permeteu-me aquest parèntesi publicitari, acaba de treure el llibre 'Una dona' amb l'editorial Ara Llibres – un llibre que us recomano molt llegir, va dir fa uns dies a l'entrevista de promoció a Catalunya Ràdio, entre moltes altres coses interessants, que “no naixem sent trans, ho som com a reacció d'una societat binària”. Sóc molt fan d’aquesta frase. Diu moltes coses, moltes més de les que semblen. Tenint en compte que les persones trans fa relativament poc que ens hormonem, segurament no, no caldria fer-ho. Però en aquesta societat binària s’ha convertit en una solució, una opció per a no disgustar-vos.

Perquè de persones trans o persones amb una identitat de gènere diferent n’hi ha hagut sempre. La vivència trans forma part de la diversitat humana, i aquesta diversitat ve de lluny. Podem anar prou lluny per trobar la primera noticia (trista, com no podia ser de cap altra manera) de la que n’ha quedat constància, com és el judici i posterior execució a la forca de la Margarida Borràs l'any 1460 a València, acusada de vestir amb robes de dona i penjada per la seva identitat de gènere, que actualment ha esdevingut una icona per la defensa dels drets LGTBI en aquella ciutat.

Aquesta diversitat, com hem dit, ha estat històricament reprimida, primer per l'Església durant segles, a partir del segle XIX per la ciència també quan li va donar carta de naturalesa i la va convertir en l’única forma d’entendre i dividir la societat. Entre HOMES i dones, i només entre HOMES i dones, per suposat cis i heterosexuals. És comprensible doncs que hormonar-se, en molts casos, s'hagi convertit quasi en una necessitat de supervivència, per viure de forma tan semblant com es pugui a aquesta divisió binària de la societat. Però l’atenció que ha donat històricament la classe mèdica a les malalties que patim les dones ha estat limitada, i sovint menystingudes. Ho comprovem amb la problemàtica entorn al trencament d'estocs de medicaments que afecten principalment les dones, també les dones trans.

Res es estàtic, i cada cop més apareixen formes d'expressió i identitats no binàries, que es qüestionen aquesta divisió, i molts altres aspectes com el fet d'hormonar-se. Com a primera forma de denúncia del binarisme. Expressions que cada vegada agafen més força entre les persones joves. Hem de començar a pensar que hi són i cada vegada serà més visible la seva presència.

Clara Palau.

Membre de la Coordinadora de Polítiques per a Persones LGBTI d’Esquerra Republicana