Els darrers mesos hem viscut amb preocupació el degoteig de notícies que ens arribaven sobre agressions a persones LGBTI i hem viscut amb impotència i indignació l’assassinat del jove Samuel Luiz a Galícia.

Uns fets, que atempten contra el nostre model de convivència i que han d’interpel·lar al conjunt de la societat catalana. I és que aquells que exerceixen aquestes violències busquen debilitar els drets i llibertats assolits pel moviment LGBTI després de molts anys de lluites, instal·lant la por en el sí del col·lectiu per tal de fer-nos cada cop més invisibles.

Certament les denúncies per LGTBIfòbia s’han triplicat els darrers deu anys i des del 2015 han experimentat un creixement. Podríem dir quest fenomen es deu bàsicament a dos factors.

Per una banda, a la creixent presència dels discursos d’odi, que tenen grans altaveus a les institucions, mitjans de comunicació i xarxes socials, fent que moltes persones se sentin legitimades per dur a terme aquestes agressions o per manifestar-se de manera desacomplexada a l’espai públic, com vam veure fa uns dies al barri madrileny de Chueca.

Per l’altra, per una major predisposició de la ciutadania a denunciar aquests fets. Perquè malauradament el col·lectiu LGBTI sempre ha patit discriminacions i agressions, tot i que sovint quedaven en l’anonimat per la vulnerabilitat de qui les patia o per la por i la desconfiança en el moment de denunciar-les. En la mesura que s’han anat implementant lleis antidiscriminatòries i s’han millorat els serveis i els circuits de denúncia, aquestes també han anat augmentant.

Per tot això, el Govern de la Generalitat va aprovar el passat 29 de juny un Acord de Govern d’impuls de mesures i actuacions per eradicar l’LGBTIfòbia, el primer que es realitza en aquest àmbit.

A banda del reforç de les polítiques públiques LGBTI i de la tasca de formació i sensibilització, que des de fa temps es ve treballant des del Govern de Catalunya, l’Acord també estableix el desplegament de la Llei 19/2020 per la igualtat de tracte i la no discriminació i l’aprovació del seu reglament sancionador, que també ho serà de la Llei 11/2014 contra l’LGBTIfòbia, preservant així la perspectiva LGBTI. Aquest reglament permetrà seguir la tasca endegada fa uns anys de mediació o sanció, a través de la via administrativa, d’aquelles accions discriminatòries que no siguin considerades delicte.

Però també cal destacar l’aposta per la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI (SAI), que ja compta amb més de 110 punts per tot el país i que es reforçarà amb un servei central, amb l’objectiu de garantir l’equitat territorial, assegurar el desplegament de les polítiques LGBTI als municipis i atendre i acompanyar aquelles persones que poden patir una discriminació o agressió per LGTBIfòbia.

A banda d’aquestes mesures, també cal destacar la recent posada en marxa de la Unitat Central de Delictes d’Odi dels Mossos o la imminent creació de l’Oficina per la Igualtat de Tracte i la No Discriminació (OITND) que també reforçaran els mecanismes de denúncia en casos d’LGTBIfòbia, tant per la via penal com administrativa respectivament. Així com el treball que s’està duent a terme entre diversos departaments per tal dissenyar un model d’intervenció integral per delictes d’odi centrats en la víctima.

En definitiva, una sèrie de mesures necessàries per fer un país lliure de violències i discriminacions.

Xavier Florensa. Director general de Polítiques Públiques LGBTI+