Opinió

OPINIÓ | Prou LGTBI-fòbia. Ens neguem a viure atemorides

Si l’Estat i el poder judicial no endureixen les condemnes als atacs LGTBI-fòbics, no només ens estaran abandonant a mans de qui ens odien i ens volen mortes: estaran legitimant els discursos i delictes d’odi, i enviant un vergonyós missatge d’impunitat als agressors.

Concentració a Mataró en rebuig a l'assassinat de Samuel i contra l'LGTBI-fòbia
Concentració a Mataró en rebuig a l'assassinat de Samuel i contra l'LGTBI-fòbia

Els mitjans obrien informatius dient que el Samuel va morir per una pallissa. No, no va morir. El van assassinar a cops, al crit de maricón. El van assassinar en una agressió homòfoba, una més emparada pels poders fàctics feixistes de l'Estat que, ni persegueixen ni condemnen aquestes accions. La premsa, sempre tan covarda davant la realitat, blanqueja els delictes d’odi amb titulars descafeïnats.

Mentre ens consternava la noticia de l’assassinat del Samuel, un nou atac homòfob a un jove de Sant Cugat el deixava inconscient amb greus ferides. Va despertar a l’hospital sis hores després. Tot d’una, un allau de delictes d’odi cremant els carrers de tot el territori.

Ens neguem a viure atemorides. Les darreres agressions son un dejà vu als anys 80/90 quan també la ultradreta, en el seu format skinhead, sortia de cacera per apallissar-nos amb total impunitat. Recordo la por, el cor accelerat quan havia de transitar un carrer fosc del barri de Gracia. Al final va passar i amb 18 anys em van donar una pallissa de la que conservo cicatrius.

Ho tenia gairebé oblidat, però tota aquesta onada de violència LGTBI-fòbica em fa sentir que tornem a estar en aquell perill. I em nego. Em nego al derrotisme de pensar que tanta lluita i valentia, dels que fa dècades que militen el dret de ser qui volen ser, no hagi servit.

Em nego a donar-li poder a qui ens odia. Si jo no els tinc por, ells no tenen poder. Si no els tenim por, el seu odi haurà perdut. Em trobaran dempeus, orgullosa de ser qui soc i amb la meva cara de lesbiana ben alta.

Deia VOX fa un parell d’anys que “hemos pasado de pegar palizas a homosexuales a que ahora esos colectivos impongan su ley”. Jo els dic que ells son els miserables que han fet que tornin les pallisses, i el Samuel no va sobreviure a la seva.

Si l’Estat i el poder judicial no endureixen les condemnes als atacs LGTBI-fòbics, no només ens estaran abandonant a mans de qui ens odien i ens volen mortes: estaran legitimant els discursos i delictes d’odi, i enviant un vergonyós missatge d’impunitat als agressors. Assassins, en el cas del Samuel.

 

Sílvia Sàiz i Sàiz
Membre de la Coordinadora de Polítiques per a Persones LGTBI