Com cada 28 de juny, se celebra arreu del món el Dia Internacional de l'Orgull i l'Alliberament LGTBI+, per commemorar les protestes dels fets d'Stonewall, ara fa 52 anys a la ciutat de Nova York. Una rebel·lió per plantar cara a tota la violència històrica i institucional patida, liderada per dones trans racialitzades, que va suposar l'inici del moviment LGTBI+ i de la lluita per la conquesta i el reconeixement dels drets de lesbianes, persones trans*, bisexuals, gais i altres manifestacions de la diversitat sexual i de gènere.

Enguany aquesta commemoració està inevitablement marcada pels incidents del darrer cap de setmana del mes de maig a Barcelona, amb diferents agressions homofòbiques especialment brutals. Aquests fets són només la darrera mostra de tota la violència que les persones LGTBI+ seguim patint, dia a dia, a les nostres vides. Atacs a manifestacions artístiques com el mural de Ripollet, insults i humiliacions al transport públic, agressions verbals i físiques... fins a 80 actes violents LGTBIfòbics al nostre país només en el que portem d'any, segons ha fet públic l'Observatori contra l'Homofòbia.

I, malgrat tot, no són més que la punta de l'iceberg de totes les agressions i violències que afrontem les persones LGTBI+. Perquè malgrat els avenços legislatius aconseguits gràcies al compromís i la feina incansable de l'activisme LGTBI+, seguim patint tota mena de discriminacions, menys evidents, que travessen tots els àmbits de les nostres vides, i que s'agreugen si som dones, persones trans o no binàries, precàries, racialitzades, migrades, seropositives, menors o grans, amb alguna discapacitat, sense xarxa familiar o sense papers.

L'auge dels discursos d'odi, obertament homòfobs i trànsfobs per part de l'extrema dreta i moviments populistes intolerants que han arribat a les institucions, però també les actituds reaccionàries i excloents des de partits i entorns pretesament progressistes i feministes, són algunes de les causes del creixement de la violència contra les persones LGTBI+. Un increment preocupant, especialment també arran del confinament per la Covid-19 i la situació complicada per a moltes persones LGTBI+ per haver de recloure's en ambients o entorns hostils o patir conseqüències per la seva salut mental. Aquesta onada d'odi i violència la veiem també a nivell global, del Brasil a l'Iran, així com al cor d'Europa, com demostren les morts de David Polfliet a Bèlgica o Normunds Kindzulis a Letònia, i les desenes d'assassinats de persones trans que es produeixen cada any a tot el món. I davant el retrocés de drets a Rumania, Hongria o Polònia, veiem amb preocupació la passivitat i manca d'interès per part de les institucions comunitàries de la UE.

Cal prendre consciència, com a societat, que aquests fets ni són minoritaris ni afecten només les persones LGTBI+: són una expressió més d'un sistema patriarcal d'opressions, normes i violències sobre la diversitat sexual, la identitat i l'expressió de gènere de totes les persones, que encara avui actua impunement i contra el que cal rebel·lar-se, com van fer aquelles lluitadores de Stonewall que van dir prou a la repressió policial.

Amb la creació de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes, la nova Generalitat republicana fa una aposta clara per reforçar i continuar impulsant les polítiques públiques LGTBI+. És necessari continuar treballant, des del carrer, les administracions, el moviment associatiu, la comunitat educativa, les instàncies judicials i policials i la societat en el seu conjunt, per acabar amb la impunitat, arraconar les actituds reaccionaries i discursos d'odi vinguin d'on vinguin, i aconseguir erradicar tota forma de discriminació i de violència contra les persones LGTBI+, especialment en aquells col·lectius més vulnerables com les persones grans, les persones migrades, els i les adolescents i infants, o les persones trans. Per tal d'assolir la igualtat real, es fa inevitable qüestionar de manera transversal la cisheteronormativitat que culturalment imposa el sistema heteropatriarcal pressuposant una identitat de gènere binària i una orientació sexual i aparences o expressions de gènere úniques.

Des d'Esquerra Republicana seguirem treballant, com hem fet sempre, de la mà de les entitats i societat civil per avançar i poder construir una República catalana diversa, que garanteixi plenament els drets de totes les persones, i lliure de LGTBIfòbia i qualsevol altra discriminació.