El 17 de maig es commemora el Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, coincidint amb la data en què fa 31 anys l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va retirar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. Una data en què l'orientació sexual de les persones va deixar d'estar patologitzada, tot i que encara no s'ha aconseguit una despatologització absoluta per a les persones trans.

Durant aquestes més de tres dècades s'han aconseguit avenços, conquerint drets i llibertats que havien estat abans negades. Però malgrat tots els passos fets durant aquests anys, estem lluny encara de la plena igualtat per a les persones LGTBI. Encara hem de fer front a situacions de discriminació, assetjament o humiliació per raó de la nostra orientació sexual, identitat o expressió de gènere, de manera explicita o amb silencis i omissions que les agreugen.

Són violències quotidianes, que patim en el nostre dia a dia. Ho hem vist recentment amb l'atac al mural de Ripollet, o a les seus d'entitats com Lambda-València o COGAM. Ho trobem en els insults i pallisses quan anem pel carrer, tornem de festa o caminem de la mà. O quan viatgem en transport públic. Discriminacions que són ben presents a les escoles, en el bullying homofòbic i transfòbic que pateixen molts menors; a la feina, especialment per a les persones trans; en l'àmbit esportiu, sovint encara impune; en les dificultats a l'hora d'accedir a l'habitatge; o des de les institucions mateix.

Fa pocs dies hem conegut els brutals assassinats de tres joves activistes LGTBI, Ali Fazeli Monfared a l'Iran, Lindolfo Kosmaski al Brasil, i Normunds Kindzulis a Letònia, que se sumen al que fa unes setmanes va costar-li la vida a David Polfliet a Bèlgica. Aquests dos darrers casos, al mateix cor d'Europa, fan evident que la LGTBIfòbia mata, i que els drets i llibertats assolits segueixen avui en risc. L'auge de la ultradreta i de moviments homofòbics i transodiants a molts països europeus, també a casa nostra, demostren que no podem baixar la guàrdia i que cal seguir lluitant, cada dia, reivindicant i defensant els nostres drets.

Som plenament conscients de la fragilitat de les conquestes de drets i llibertats assolides i de la necessitat de continuar treballant cada dia amb fermesa per visibilitzar i plantar cara a l'amenaça, l'odi i la violència contra les persones LGTBI. Per això, avui, cridem a seguir treballant per erradicar qualsevol forma de discriminació i plantar cara a la LGTBIfòbia.