Esquerra Republicana tanca files amb els drets trans*

Acte celebrat amb motiu del #OctubreTrans, amb l'Àlex Bixquert, president de LGBT Terrassa; Ana Valenzuela, presidenta de Chrysallis Catalunya; Clara Palau, activista de Ca l'Enredus; i la diputada republicana Jenn Díaz

Acte drets trans
Acte drets trans

El passat dijous 29 d'octubre des de la Coordinadora de Polítiques per a Persones LGTBI d'Esquerra Republicana vam organitzar una xerrada sobre la lluita pels drets trans*, per reflexionar sobre els reptes pendents per aconseguir el ple reconeixement. A l'acte, moderat per la videpresidenta de la Coordinadora, Fina Campàs, ens acompanyaven l'Àlex Bixquert, president de LGBT Terrassa; l'Ana Valenzuela, presidenta de Chrysallis Catalunya; la Clara Palau, activista trans i membre de Ca l'Enredus; i la diputada republicana al Parlament Jenn Díaz.

L'Àlex Bixquert va voler començar mostrant la seva solidaritat amb les persones detingudes i empresonades en el marc de la darrera operació de l'Estat contra l'independentisme. A continuació, l'Àlex ens va introduir en la definició dels conceptes bàsics per tal d'entendre el fet trans*, el reconeixement de la igualtat formal ̵ que comprèn aspectes com l'autodeterminació ̵ , la legislació per sexe o la legislació per gènere, o tot allò que té a veure amb la igualtat social: l'àmbit laboral, l'educació, l'habitatge, la salut, la protecció internacional o els serveis socials. L'Àlex va explicar la necessitat de reconèixer l'autodeterminació, tant en l'àmbit social com registral, sense necessitat d'informes patologitzants i que inclogui també les persones no binàries, així com les persones migrants, menors i persones divergents, col·lectius tots ells ara exclosos de la legislació vigent.

Per que fa a la legislació per sexe, l'Àlex Bixquert va assenyalar la situació actual d'al·legalitat de les persones transgestants i el reconeixement dels seus drets sexuals i reproductius, com l'accés a l'avortament. Respecte a la legislació per gènere, Bixquert va exposar la desprotecció front les violències masclistes que afecten les dones trans i no binàries. És per tant urgent legislar per garantir els drets de les persones trans.

A continuació la Clara Palau va compartir la seva pròpia experiència, explicant el factor clau que representa el trànsit com una manera de connectar l'interior amb l'exterior, i això permet a moltes persones trans assolit un estat de satisfacció personal. Malauradament, però, els problemes arriben quan parlem d'ocupació, amb un 80% d'atur entre les persones trans, especialment dones, i sovint amb dificultats pel que fa a la formació. La Clara Palau va reclamar, en aquest sentit, una regulació específica, amb la possibilitat d'establir quotes per a corregir aquesta dificultat estructural. També va insistir en la necessitat d'aportar la mirada trans, des d'una perspectiva molt més àmplia i diversa, així com de trencar les etiquetes.

Ana Valenzuela, al seu torn, va començar desmuntant tots els arguments falsos sobre la infància i adolescència trans. Aquest col··lectiu té unes necessitats a nivell estructural, dificultats que van des dels aspectes educatius, sanitaris o culturals. O també, per exemple, en l'àmbit esportiu, on totes les persones trans però especialment la infància i joventut trans no estan integrades, tenint a més en compte la importància que la pràctica esportiva té pel seu desenvolupament i benestar; es necessita desenvolupar protocols i legislar en aquest sentit.

Sobre el tema de l'hormonació, Ana Valenzuela va deixar clar que és un fals mite: no es pretén que els menors s'hagin d'hormonar, sinó que les famílies han d'acompanyar, han d'intentar que els seus fills visquin feliços amb els seus cossos, que entenguin què és la diversitat corporal i s'acceptin tal com són. Malgrat que la societat encara no ho veu així, cal respectar la infància, l'adolescència i les persones trans adultes, perquè la diversitat és una realitat, existeix, ha existit i existirà.

Finalment va intervenir la diputada republicana Jenn Díaz, “com a dona cis feminista privilegiada”, per defensar el reconeixement dels drets trans* des del feminisme, en un moment on des de certs sectors reaccionaris es qüestionen i s'assenyala, des de la ultradreta però també el feminisme transfob. Jenn Díaz va defensar un front comú, perquè “no podem construir el feminisme des d'una perspectiva de superioritat, des del privilegi, si el feminisme no suma totes les seves diversitats, està condemnat a fracassar”. Així, per Jenn Díaz “si el feminisme privilegiat fa el mateix posicionament que el masclisme històric, no ens en sortirem”.

Jenn Díaz va deixar clar que les lleis no són neutrals i que davant d'un moment d'atac específic es necessita també una menció específica en la legislació. Mentre el gènere sigui important respecte a les desigualtats, aquestes desigualtats s'han de fer visibles. En aquest sentit, va explicar la feina feta al Parlament, amb dues iniciatives que s'han d'aprovar abans que s'acabi l'actual legislatura, com són la Llei per a la igualtat de tracte i no discriminació o la modificació de la llei contra la violència masclista, per incloure també les nenes i dones trans perquè, tal com va explicar la diputada, l'objecte de la llei no pot ser excloent.

El tancament de l'acte va anar a càrrec de la senadora i vicesecretaria general d'Acció Política, Sara Bailac, per refermar el compromís d'Esquerra Republicana amb la diversitat, afirmant que “la nostra aposta és una societat que reconegui els drets de tothom, i treballem des de totes les cambres on som per canviar la legislació cissexista”. Bailac també va deixar clar que la diversitat forma part dels fonaments de la República catalana, i l'objectiu és fer de Catalunya un referent internacional de la garantia dels drets dels drets humans, i per tant dels drets trans*.

En aquest sentit, Sara Bailac va anunciar algunes de les accions posades en marxa a Esquerra Republicana, com l'elaboració d'un pla per reconèixer plenament la diversitat com a organització, adaptant els formularis i bases de dades per tal que totes les persones que s'aproximen al partit, hi volen col·laborar i formar-ne part, puguin veure reconegut el seu gènere i la seva identitat, o incloure formació en diversitat. Bailac va defensar seguir avançant per ser més permeables a les reivindicacions, fomentant l'aprenentatge i posar en valor les experiències i coneixements que realment ens ajudin a transformar la societat. “Des d'Esquerra Republicana tanquem files amb els drets de les persones trans*”, va voler remarcar per finalitzar l'acte.